Un amic recorda al WhatsApp que el 27 de gener va ser el dia que les tropes franquistes van entrar a Santa Coloma. El Regim ens ho recordava cada any, amb la cantarella de ser “el primer, el segundo, el tercer año de la victoria”, i arreu  es creà una atmosfera angoixosa, havent de conviure persones persones que havien perdut la guerra amb persones que havien lluitat  contra la República legítima  i  que, amb la victòria de Franco, van acusar a més d’un veí.

 Que arribada la democràcia hi hagué la voluntat d’esborrar els anys de franquisme és comprensible, raonable i higiènic: amb el rencor la pau no és possible. Però anhilant totes les petjades que la dictadura deixà per enaltir el règim feixista ¿no s’acaba esborrant la història?

Ho dic arran de la supressió de les plaques del carrer Pedró. Quan el primer Ajuntament n’aprovà la retirada jo hi era, i vaig defensar que en mantinguéssim una, la que era a l’inici del carrer, afegint-ne a sota una altra que expliqués què va passar el 27 de gener, i què representà la dictadura. Per aquell indret que toca al Xòcala hi passen moltes persones; homes i dones que en aquells anys eren infants, i joves que, naturalment, encara no havien nascut. ¿Què en saben de la Dictadura? Les dues plaques que jo, amb l’oposició de tots els companys hauria guardat, els en parlaria.

Avui salvaguardar la memòria històrica és un tema recorrent, però ¿no s’esborra quan n’eliminem totes les empremtes que ha deixat?