Les sortides que faig els dissabtes trenquen la monotonia dels dies de confinament. Ahir vaig fer la caminada circular des de Montigalà –que és a tocar de casa meva– fins al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i, baixant per la Pallaresa, vaig tornar a Santa Coloma.

L’itinerari és tonificant. Amplitud del paisatge, vistes del mar, t’enfiles vessant amunt de la serra de Marina i, a l’horitzó, veus Barcelona. Caminant t’edinses en la història que aquest paisatge evoca, amb quatre monuments, ahir plens de vida: l’antiga masia de Can Alemany, el Monestir Sant Jeroni de la Murtra, la torre Pallaresa i l’antiga Clinica Mental.

Em vaig entretenir en el mas Alemany. Quan a Mitjans dels seixanta vaig arribar a Santa Coloma encara exhibia la seva potència, un mas gran, amb un munt  de terres. Però una nit vandálica en la que els amos eren a Barceona, els obrers que treballaven en la conducció de les aigües del Ter a Barcelona, que s’hostatjaven en l’abandonat monestir, van baixar a la cerca del tresor ocult, que creien que havia d’amagar-se en el mas. Decebuts en no trobar-lo, es van desfogar destrossant tot el que van poder. El mas ja mai més es va recuperar, i hem pogut veure, any rere any, com s’ha anat enfonsant i, ara, de l’antic esplendor només en queda la desemparada  balaustrada que tancava l’antiga bassa.

Amb poc més de cent anys  el paisatge i el silenci  s’han ensenyorit d’aquests paratges!