El fet que amb l’elecció de Joe Biden com president dels Estats Units suposi el desbancament de Donald Trump, ja és una gran notícia. Trump ha estat durant quatre anys un veritable malson. Home matusser, egòlatre, incontinent i conflictiu, ha exercit una política desestabilitzadora. El que no se sap és què farà a partir d’ara; ¿crearà un nou partit? ¿Els més dels 70 milions que l’han votat, seguiran amb ell? He sentit analistes seriosos expressar la por que tenen que el feixisme prengui força.

Joe Biden és tot el contrari; un home ja molt gran, tranquil i –sembla–més aviat faltat de carisme i d’empenta. Qualitats que fan pensar que comptarà més en els col·laboradors, entre els quals buscarà les persones dels diferents estaments socials, que Trump ha menystingut, i que treballarà per obtenir la unitat d’una societat ara greument dividida. La presència de Kamala Harris de vicepresidenta n’és una esperançadora mostra.

Jo ho espero. I diré que el fet que Biden sigui home de missa m’agrada perquè tot esperant, ell, l’ajut de Déu, no podrà de deixar de pensar en els valors cristians, dels quals l’amor al pròxim és el principal. És el que jo esperaria de l’etapa que comencen els Estats Units, la humanització de la política: que sobre el fons dramàtic de la pandèmia i de les guerres i de tanta injustícia com hi ha al Món, la salut de la Terra i la felicitat de la gent es convertissin en els grans objectius de la política.

Ho espero de Joe Biden i dels Estats Units. Una esperança que ens ha de fer també a nosaltres, més forts.