Ho deia el gran Johan Cruiff: el futbol és futbol, un joc! el secret del qual és que la pilota entri en la porteria de l’equip rival. Senzillament això. I ho deia com volent dir que el que fa que un equip guanyi no són les disquisicions teòriques, davant la pantalla, filosofant. Deia als jugadors: sortiu al camp, feu-vos amb la pilota i divertiu-vos.

Ho recordo ara, que en mig de la grisor de gairebé un any de dies grisos i monòtons, moltíssimes persones tenen la distracció, l’al·licient, el desfogament i unes hores de passió i de goig, veient el futbol. Sé que encara n’hi ha que segueixen condemnant-lo, com en els temps de la dictadura, que el futbol era l’opi amb què el govern distreia i adormia el poble. I es deia que els romans ja ho feien, “panem et circensem“. I si més no, que el futbol és una enganyifa, que rere l’espectacle s’hi amaga un gran negoci.

¿I què hi ha avui –a execpció de coses etèries com la bondat, la innocècia, la bellesa– que no arrossegui diners? Doncs obviem-ho, que tancant la tele i avorrint-se a casa els desajustos econòmics tampoc s’arreglen. I com diria el Johan: obriu la pantalla, contempleu el partit… i disfruteu!! Que el camp tan verd és molt bonic, que passades amb la pilota tan matemàtiques tenen molt de mèrit, que una jugada del Messi driblant tres jugadors alhora és una obra d’art…

I si el Barça guanya –el Barça que és més que un club, cal no oblidar-ho!– obriu una botella de xampany i brindeu, que la vida no és només la pandèmia.