Penso dedicar algunes gloses a les eleccions de primers de febrer, exposant què en penso, i m’agradarà que els lectors del capvespre hi diguin què opinen, ells. Però avanço una condició: que no busquin la discussió perquè el que vull és la reflexió i el debat intel·ligent i respectuós, escoltant i comentant les raons d’uns i altres.

Fugint, evidentment, de pressupostos generalistes sostinguts com la realitat, i desqualificant un punt de vista diferent, tot tatxant-lo d’equivocat, com si les coses fossin o blanques o negres. Ho recalco, perquè he llegit molts comentaristes, cada dia més, que per defensar el què pensen acostumen a dir que són realistes mentre que els oponents serien uns somiatruites.

Empro una seqüencia fotogràfica per il·lustrar el que dic. Un pot anar a una vall preciosa del Pirineu i veure com unes vaques amb dos dies de ser en un pradet, el deixen sense herbes i ple de cagarades. ¿Es podrà afirmar que la vall és una merda? Del pradet esgotat potser sí. Temporalment! perquè la vall és més que el pradet i fins i tot aquest camp, passats uns dies, rebrotarà amb més ufana, gràcies en part a les tifes que momentàniament l’empastifen.

“La veritat us farà lliures”, deien els antics. Però no la té ningú, cal cercar-la entre tots.