No sé com ha estat que aquesta festivitat en fer-se popular, s’hagi  banalitzat tant, fins a quedar convertida en el dia de la llufa o en l’ocasió d’inventar una mentida grossa, i explicar-la com si fos veritat. En canvi, emmarcada en les celebracions nadalenques, té un enorme dramatisme. Recorda el relat bíblic de la matança dels nens de Betlem d’un a tres anys, que el rei Herodes va ordenar perquè, en no poder identificar Jesús, assassinant-los tots, es desfaria d’ell. Els Reis d’Orient quan seguint l’estrella van arribar a Jerusalem, van preguntar al rei Herodes on era que havia nascut el futur rei dels jueus, pregunta que esverà al monarca i, temerós que el nen nascut a Betlem li prengués el tron, decidí eliminar-lo.

El famós poeta Charles Péguy en el llarguíssim poema El drama dels sants innocents canta l’immens amor amb què Déu hauria rebut al cel els nens assassinats. En ells veuria la imatge del seu fill, causa indirecta de l’execrable crim, en anunciar els profetes que Déu el faria el rei del món. Un altre poeta, Robert Lowel, fixant-se en la massacre, remarca la maldat del món, dient que “el món és més Herodes que Herodes mateix”, responsable de que milions de nens i nenes morin cada any víctimes de les guerres, de la fam, de les malalties causades per la misèria… Penso en el que va escriure el teòleg jueu Hans Jonas: que Déu en crear l’home i dotar-lo de llibertat, es veia involucrat en l’aventura humana, en la que el mal té una presència enorme.

Però personalment m’inclino més a contemplar la bellesa meravellosa, la innocència sublim dels nens, la seva lluminosa tendresa, veient-hi l’horitzó al qual la vida encamina tot nen i tota nena que neix a la Terra. I ho prenc com una crida a treballar tant com puguem per facilitar que tots  els infantsarribin al grau més elevat possible de felicitat i bondat. I ¡ja ara! m’agrada celebrar aquest destí, contemplant la innocència que emana dels nens i nenes que tenim tant a la vora.

Una festa, la dels Sants Innocents, no per fer un Dia dels Infants (com hi ha ja tantes diades) sinó per fer el món (casa nostra, la societat, la ciutat) a la mida d’ells.