Més de 400 morts els últims dies, immigrants ofegats al mar en el seu viatge cap a Canàries des del Senegal. Un horror! I amb la sensació que nosaltres –tu, jo…– no podem fer res per evitar-ho. I el que em dol més és que vivim bé, confinats però tranquils, mengem, llegim, descansem, veiem la televisió, sortim a caminar… El més que puc fer per ells és, quan arribin les eleccions europees, votar pel partit més humanitari, el que porti al programa l’ajut a aquests països que expulsen tants homes i dones, i tantes criatures!

Però penso que sí que podríem fer alguna cosa més. Evoco la petita iniciativa de quan encara funcionava Fòrum-Grama i editàvem l’enyorada revista del mateix nom. Érem poques persones, tretze sumant redacció i administració, i amb molts pocs recursos, i mai vam superar els tres-cents subscriptors. Als fulls de la revista miràvem de tenir present aquesta mena de drames i un bon dia vam llançar la idea de construir un pou a Burkina Faso, perquè un petit poble tingués aigua potable, i deixés d’haver d’anar lluny a omplir els bidons i les garrafes d’aigua d’un bassal, on s’hi abeuraven també els burros i les cabres.

El pou es va fer i li van posar el nom de Santa Coloma. Sé d’unes noies colomenques que un estiu s’hi van acostar, i el president de l’ONG burkinesa que ens ajudà ens escriu tot sovint. ¿No podríem donar continuïtat a una iniciativa com la del Fòrum? Jo sempre parlo de finestres quan he promogut un butlletí, una revista, una web. I continuo pensant en la possibilitat d’obrir-ne una, ara. No perquè cregui que resoldríem el problema: però sí per ser-ne més conscients, també per fer alguna cosa, i per donar suport a les abnegades persones que voluntàriament exposen la seva vida –com els voluntaris d’Open Arms–, per salvar de morir ofegades, tantes persones.

Ara ¿no seríem més de tretze?