Diria que és la primera vegada que trec Donald Trump al capvespre, ho faig ara per acomiadar-lo definitivament. I no és perquè Joe Biden, que sembla que és a punt de convertir-se en el president dels Estats Units m’il·lusioni, sinó per l’alegria de pensar que per fi el fan fora.

La veritat és que no sé com un país tan desenvolupat com els EEUU ha pogut sostenir com president durant quatre anys un home tan nefast, tan histriònic, tan burro i tan nociu. Caldrà que les persones que en saben –els sociòlegs, els psicòlegs, els savis, inclosos els psiquiatres—ho estudiïn. ¿Què ha passat perquè tantíssims milions de persones no solament l’hagin aguantat sinó que l’hagin seguit amb un entusiasme tan gran?

Caldrà que ens preguntem pel model de la societat nord-americana, i la de tot el món, que tan fàcilment segueix homes d’ideals tan baixos, arrossegada simplement per una oratòria enlluernadora. Una societat sotmesa al diner i que per tenir el camí expedit al consum pregona la diversió fàcil, la banalitat, amb l’enganyós lema de “viure, que són dos dies”.

Tant de bo que la victòria de Joe Biden faciliti una societat basada en els valors humans, a la cerca d’un món veritablent feliç.