Portats per la doctrina que havíem après al seminari, els capellans que vam venir a Santa Coloma vam unir esforços pel que es conegué amb el nom de la reforma.  Partíem de la convicció del caràcter sagrat dels sagraments, i de la necessitat de la fe per accedir-hi. Fruit de l’Espanya catòlica, tothom duia els fills a batejar o a que fessin la primera comunió, i venien perquè els caséssim, i ens venien a buscar per l’extremunció d’un familiar moribund. L’objectiu que ens movia era just; perseguíem d’una banda que la gent no se sentis sotmesa a uns costums socials que els privava de llibertat i, de l’altra, que els sagraments no perdessin el seu valor.

Ens equivocàvem al pensar que la gent canviaria a còpia de raonaments i de noves normes, com posar un temps d’espera abans del bateig per superar-ne l’automatisme. La gent canvia quan la societat canvia. Nosaltres no els batejàvem però persistien i anaven a la catedral, on sí els batejaven el nen… En canvi avui, amb la societat democràtica i laica, molta gent ni bateja els fills ni es casa per l’Església.

l més correcte –penso avui– hauria estat acollir-los i en lloc d’insistir en la fe i de sotmetre’ls a unes cerimònies religioses, ajudar-los a fer unes celebracions en les que sobresortís el caràcter festiu del fet que se celebrava, remarcant la importància que té que neixi un nen, o que dues persones s’uneixin perquè s’estimen… Que Déu ho contempla perquè l’amor i ‘alegria són obra seva.

l el que va fer Jesús a Canà, ho repeteixo: que el vi no falti!