Llegeixo a El Punt Avui un llarg article, amb l’opinió que dos dels pensadors internacionals de més renom, Bernard-Henry Lévy i Slavoj Zizek, exposen sobre la Covid-19. En subratllo les idees que em semblen més significatives i les copio al peu de la lletra, de l’escrit de David Castillo.
Amb la Covid-19 “som davant d’una incertesa i d’unes batalles polítiques que demostren la vacuïtat dels nostres dirigents.” “El que més m’ha colpit és la manera tan estranya com hem reaccionat. És l’epidèmia, no només de Covid, sinó també de la por que s’ha desfermat a tot el món”. “La por la tenim instal·lada en els mitjans, en el veí, en nosaltres mateixos… “
“Conseqüències del desastre: Dubto que aquesta epidèmia ens faci més savis.” “No hi haurà cap retorn a la normalitat, s’haurà construït sobre les ruïnes de les nostres vides anteriors”. “Caldrà plantejar la pregunta fonamental: què és el que no funciona en el nostre sistema i que ha fet que la catàstrofe ens hagi agafat desprevinguts tot i que els científics feia anys que ens n’alertaven”.
Dues pàgines de diari… i m’he quedat com abans. Sort que avui és sant Fancesc d’Assís; em quedo amb el seu lema: “Pax et bonum” (Pau i el bé de tohom).
A Isabel Turull Negre
El que demanes al cardenal Omella, benvolguda Isabel, és ben senzill i massa greu, com perquè ni el nostre bisbe ni els de la Tarraconense no reaccionin i et facin cas; et preguntes com pot ser que davant el dolor tan gran i tan injust que pateixen els polítics i tantes persones, víctimes d’una opressió bestial i injusta, amb els familiars en primer lloc , no hagin ni tingut el gest de visitar-los per confortar-los. Dius que no ho entens; són pastors, sí, però més preocupats per una religió que té poc a veure amb la gent. Dies enrere, al meu blog capvespre.cat ja vaig escriure una glosa criticant el seu silenci o les paraules etèries i evasives que empren, o que quan diuen alguna cosa, ho fan predicant un bonisme estèril i inhumà, que ignorant el mal, el fan més gran. Una abraçada, benvolguda Isabel. Una veu més, la meva, amb tu.
Sigues el primer en comentar on "‘Pax et bonum’"