Pensant amb els reis em vaig recordar de l’estranya ‘monarquia’ de la que em van parlar quan vaig ser a Burkina Faso, un país de l’Àfrica Occidental, veí de Mali. No recordo qui ens va explicar, em sembla que el guia que ens acompanyà pel país, que anys enrere havien tingut una monarquia i que el nou govern, republicà, mantenia el rei com una atracció turística. Ens va dir que tenia una petita cort i que continuava fent la  presentació d’armes com una vistosa cerimònia folklòrica.

He volgut veure què en diu Internet i he trobat un article d’El País, que m’ho reafirma,  però amb un contingut diferent. El monarca o Mogho Naba continua, hereu d’uns reis que es remunten moltíssims anys enrere. L’actual és  Baongo II i, tot i no formar part del govern, compta amb l‘adhesió dels caps tradicionals del poble mossi, l’ètnia predominant a Burkina Faso. Cada divendres es reuneixen amb ell en record de la llegendària trobada dels antics súbdits amb el monarca, en la qual el van dissuadir de sortir en persecució d’un altre rei, que li havia robat l’esposa, per evitar que s’originés una guerra.

Quan mor el rei n’elegeixen el successor d’entre els membres de la família real. El Mogho Moro és una autoritat moral i manté els valors culturals i identitaris del poble. Un tipus d’organització que es dona en altres pobles i que, pel que llegeixo, a Burkina Faso funciona molt bé; el rei ha estat clau en molts dels moments atzarosos que ha viscut el país, exercint una funció molt positiva gràcies a la seva autoritat moral.

Una experiència que coneix-la t’eixampla la mirada sobre el món.