Soc seguidor de la revista eclesial El Pregó de fa ja  molts anys, una finestra oberta i valenta, molt en la línia del Concili Vaticà II. Però del darrer número m’ha desagradat molt l’article titulat Quan TV3 parla de l’Església… sobretot perquè l’editorial que signa el mateix autor, fa seva la queixa amb el títol prou significatiu, TV3, ‘la nostra… creu’, en la qual s’empren paraules tan dures com “una campanya implacable”,  “biaix informatiu sistemàtic”, “atac global i formal”, per acabar dient que  “els informatius de TV3 han optat per carregar-se l’Església”.

Potser tinguin raó, però en la línia del papa Joan XXIII diria per què en lloc de la sospita tan forta i de la defensa aferrissada, El Pregó no  es pregunta per què la televisió dona poca informació sobre l’Església i la que emet, sigui tan negativa, per tal de copsar el sentit d’un “signe dels temps” modern. Potser descobririen –a més que el periodisme sol ser poc profund i que sol triar les notícies més xocant– que reflecteix l’aire que es respira. I en una societat ultra secularitzada i d’altra banda enormement preocupada pel futur de la humanitat, la religió interessa poc i l’Església (em refereixo no a la corrupta sinó la dels bons bisbes, bons capellans i bons laics) hi té una molt escassa presència, i un paper força avorrit. La prova seria que cada dia les esglésies estan més buides.

Un silenci que a més massa cops es trenca per escandalitzar encara més la gent, com ara, amb el discurs de la Conferència Episcopal, encapçalada pel nostre bisbe Omella, sobre el monument als caiguts de Madrid i, molt més greu, amb el comportament de l’Església catalana amb la injusta resposta de l’Estat amb el moviment independentista. Simples paraules d’un bonisme que no comprometen a res, o afirmacions tan poc humanes com les que Omella va dir al president Puigdemont, quan se li queixava que  no hagi anat a veure els polítics presoners. O com ara que en lloc d’acompanyar les persones que amb l’eutanàsia cerquen posar remei a unes morts inhumanes, ho condemnin amb arguments eteris.

El dia que l’Església ens sorprengui amb una actitud compromesa com la de Casaldàliga, Luther King, Vicenç Ferrer, Anne Soupa… les notícies seran més positives.