Ès una barra enorme i una fal·làcia que ens diguin que han aprovat la llei de memòria democràtica. I ho diuen tan tranquils mentre tenen de fa ja molts mesos a la presó i a l’exili el govern legítim de Catalunya, per haver mantingut les mateixes idees per les quals Franco va ordenar assessinar el president Lluís Companys.

El que necessitem és el compliment de la democràcia, abolir els judicis injustos, no només del passat i colant-hi fets com l’afusellament del nostre president per tal de no haver de demanar perdó, perquè s’adonen que les raons per matar-lo són les que ells, ara, esgrimeixen per reprimr durament el poble català.

També “nosaltres” hem d’evitar caure en l’apropició de la memòria com si hi haguessin dues Espanyes –una dels bons i una altra dels dolents. En la guerra civil es fhi va haver accions gens “cíviques” pels dos costats i el poble, la gent, es trobà en una bando o en l’altre sense haver-ho triat. Moltes persones van viure malament amb els rojos i moltes amb els nacionals, amb la diferència, però, que acabada la guerra van seguir quaranta anys d’una dictadura inhumana i cruel.

Tant de bo tinguem aviat el país nou, modern, democràtic, i just per a tothom!

El pare Manel i Fer ens deixen

Dues bones persones que ens deixen. Relativament!, perquè del dibuixant FER queda una gran quantitat de dibuixos seus, que ens acompanyaran sempre més. Senzills, alegres i bonhomiosos. Però compromesos a favor dels valors humans i de Catalunya. Cada dia els trobàvem a l’Avui i després al Punt-Avui. I del pare Manel –protagonista de la il·lustració d’aquesta glosa, imitant l’estil de FER– queda el seu exemple i les bones obres, sempre a favor dels pobres. Dues persones que han fet el nostre món més bo, més bonic, més humà i mès estimulant.

L’Odei a VilaWeb

Una molt bona notícia. L’Odei, que ja escrivia a l’excel·lent diari digital, substituirà el magnífic periodista Pere Martí, que cada dia hi penjava el seu article sobre els temes de més actualitat i importància. L’Odei és una coneguda i estimada periodista colomenca forjada en la revista Fòrum-Grama, de la qual en va ser directora, i hi va escriure un munt d’articles, reportatges i entrevistes. Són seus els llibres Gent de Santa Coloma, i El pla Popular. De suburbi a ciutat. És una alegria retrobar-la ara cada dia a VilaWeb. Espero que com a colomenca, a més d’anaitzar el joc d’escacs que és la política dels partits, molt més del que acostuma a fer la premsa i els tertulians reflecteuxi el que pensa la gent del carrer que, al cap i a la fi, és qui provocrà el tsunami que ens portarà a la república.