Avui és la festivitat de la Mare de Déu de Núria i de les marededéus trobades. M’agradaria pujar al seu santuari dels Pirineus. És un lloc on peregrino sovint, perquè és una advocació que vaig conèixer d’adolescent, en la primera excursió llarga de la meva vida.

Em captivà el paisatge i em captivà la llegenda. I cada cop el pensament de ser una marededéu trobada se m’ha fet més rica. El seu entossudiment de restar a la muntanya!, de voler ser amb els pastors, de no baixar al poble i quedar tancada en el temple parroquial.

Aquest any no he pogut pujar amb el cremallera. Estem confinats. Ni m’hi podeu acompanyar. Però em deleixo ni que sigui contemplant unes poques fotografies, que us ofereixo també als amics del caapvespre.

Amb un desig: que tothora ens sigui possible trobar el món bonic, que la humil Verge de Núria va fer seu!