• 

La idea és senzilla: sortir de casa, trobar amics i amigues un cop al mes, o dos cops, o tres;  i enraonar de coses que passen , o que voldríem que passessin… Sense excessives pretensions, allò de la gota d’aigua… Ser presents, com una llumeta amb la seva pròpia llum. Com ara el capvespre: com abans el fòrum-grama, fet en grup. Hi ha tantes coses a comentar! Tantes idees a exposar! Tants somnis, tants desitjos, tants anhels…

La gent diria: els de bon rotllo, els qui  es caracteritzen pel seu optimisme, els qui són crítics amb sentit positiu, els qui sempre obren finestres. I que s’atreveixen a escriure sense ser escriptors, potser sense haver-ho fet mai, abans. I parlar. Uns expliquen el llibre que han llegit, què els ha semblat i a qui el recomanarien i perquè. O farien un reportatge sobre una excursió que els ha agradat. O reclamarien un cop més, i amb el to pujat, el parc verd i frondós. Petites coses per fer gran la vida petita.

Viure la nova vida de després de la pandèmia i adoptar una nova relació amb la ciutat i amb la societat. Fer sentir la pròpia veu. I en grup perquè fer les coses junts és bo i agradable, i perquè la unió fa la força, i és engrescador.

Simplement això.

•