Si la prova hagués resultat positiva m’ho comunicarien avui. Jo espero que hagi sortit negativa però no deixo de pensar –i no només avui– que el virus podria afectar-me. Tots hi estem exposats i encara que adoptem les mesures  pertinents de manera prou seriosa, sempre vius moments d’un cert relaxament. Una conversa amb un amic al carrer amb no prou distància, un dinar amb la família sense mascareta… o al Súper, on qui sap si els virus no t’hi esperen…

¿Com reaccionaria, si sortia afectat? Costa de dir però en la meva experiència de malalt he intentat sempre seguir dos principis: un, no preocupar-me gens ni mica del mal, ja hi ha els metges i el personal sanitari que se n’ocupen, són ells que han de lluitar per vèncer la malaltia. I, dos, fer tot el possible per mantenir l’esperit fort, no només perquè els ànims són també un remei, sinó per fer que les persones que t’aprecien en surtin conformades i fins animades.

Al cap i a la fi la vida –que és un do preciosíssim—es té de forma totalment gratuïta. Ara vius i ara pots morir. L’important és que mentre vius visquis amb intensitat: quan tens salut, quan et falta… també quan mors.

Idees! Encara que després tot  demana lluita i esforç.

•