Ahir vaig passar pel CAP del meu barri perquè em fessin els test covid-19, per comprova i la pandèmia m’ha afectat. És el torn organitzat per Salut a Vilafranca del Penedès i al barri del Fondo, de Santa Coloma. Jo hi vaig anar d’hora, així que s’obria la sessió. No em calgué fer gaire estona de cua, els assistents no érem gaires. I no pertanyíem a una edat concreta sinó a un determinat carrer. És una prova voluntària, s’hi sotmet qui vol. Mentre hi vaig ser hi vaig veure persones grans, homes i dones, també nois i noies, i pares que venien amb els seus fills, alguns, nens i nenes força petits.

La comunicació, a part que l’anunci sortia a internet, s’ha fet mitjançant uns cartells que pengen a les portes de les cases del barri. S’hi crida  a prendre-hi part les persones que darrerament hagin pres part en una trobada social o familiar nombrosa, o sense la màscara posada, o sense la distància pertinent, una estona llarga. Circumstàncies que he viscut: un dinar amb parelles amigues, dues trobades  en una  terrassa amb dos amics i un parell de dies amb la família.

Dos dies per saber el resultat. ¿Pot ser que estigui infectat? ¿Cinc llargs mesos de confinament gairebé monacal  i només una estona de “relaxament ” i el pèrfid virus se m’haurà colat? Esperem que no! Però no abaixem la guàrdia.

El combat encara durarà dies, i és acarnissat.

•