He acabat el llibre “M’explico”, escrit per Xevi Xirgo sobre la base del dietari del president Carles Puigdemont. Són gairebé 700 pàgines que m’he empassat en només vuit dies. El llibre t’atrapa per diverses raons: la principal, per l’argument, ja que explica dia a dia com es va elaborant el referèndum: les dificultats amb què es topa, la falta d’entesa entre el PDdeCAT i ERC, la desconfiança de Puigdemont respecte de Junqueres… enmig de l’implacable setge del govern espanyol que empra tots el mitjans perquè no es pugui fer.
Un altre dels aspectes que t’atrau és que ho veus tot des dels ulls de Puigdemont, a través dels seus comentaris. I, el que resulta interessantíssim, és que descobreixes el dia a dia o l’agenda del president de la Generalitat. Com si visquessis amb ell, des que es lleva fins que va a dormir: quins menjars li agraden més, com es distreu tocant la guitarra, els moltíssims contactes que manté (públics o secrets)… i com enyora Girona i les seves nenes. Coneixes el president. Un home independentista des de molt jove que no volia ser president i que ho accepta només amb un objectiu: dur Catalunya a la independència. En acabar (si tot surt bé) plegarà. “¡O referèndum o referèndum!”.
El llibre acaba l’any 2017. Resulta apassionant veure com s’arriba al dia 1 d’octubre amb empentes i rodolons, i com ve el tram final i tot es desbarata. Què fer? Prendre les decisions amb l’alè de la policia al clatell i, en certa manera, la desbandada. La fugida a l’estranger és una pel·lícula dramàtica i de suspens. Però Puigdemont està convençut que l’1 d’octubre és el dia fundacional de la República Catalana i que des de l’exili podran fer molt.
El llibre se m’ha fet carregós perquè volia arribar al desenllaç i el dia a dia m’aturava el pas, perquè en vas veient l’intríngulis.
Hola Jaume,
Torno de Tortosa i veig els teus posts. Felicitats per la constància. Jo també he llegit el llibre de Puigdemont aquest estiu (tinc una petita biblioteca d’uns trenta volums de llibres relacionats amb el Procés, necessaris perquè al setembre sortirà un article meu a l’Avenç anomenat “Els llibres del Procés”; llàstima que el vaig escriure abasn que sortís el llibre d’en Puigdemont). Tornant-hi, però, a “M’explico”, el vaig llegir Al Pirineu! A Esterri d’Àneu. El vaig haver de comprar en castellà, perque a la llibreria esterriana s’havia esgotat la versió en català. També me’l vaig llegir àvidament, encara que no combrego massa amb l’opció política que ha empès en Puigdemont. Només em va fer basarda una cosa: veig el llibre escrit amb una intenció clara de polemitzar amb ERC i en Junqueras. Una intenció que contrasta, curiosament, amb les constansts apel·lacions a la unitat de l’independentisme.