Demà és la festa “petita” de la diada de Sant Jordi. Molt petita, però que potser per les dificultats que està comportant, la valorarem encara més. No serà el dia primaveral de les roses, els carrers no seran la festa de Catalunya, però serà el dia del llibre. Pròpiament demà serà com el dia de les llibreries, ¡dels llibreters “resistents”! Jo hi col·laboro amb exemplars del meu darrer llibre. M’hauria agradat presentar-lo a la Biblioteca del Fondo i demà barrejar-me amb la gentada de les diades de Sant Jordi a la Plaça de la Vila. Però confinat com ens recomanen, no hi seré.

Laetus dies hic. Aquest és el títol de llibre que en llatí cobra una certa solemnitat. I n’avança el fons. La frase és el primer vers d’un himne del gran bisbe de Milà sant Ambròs (s. V), amic de sant Agustí. Un himne que es canta en una de les Hores de la litúrgia cristiana, en concret al matí. Una invocació a Déu demanant-li que el dia que comença alegre i feliç (”laetus”) transcorri fins al capvespre sense perdre’n la joia. Jo, als meus 90 anys, aquest dia (“dies hic“) el contemplo com la vida sencera. Que sigui tota la meva vida que em dugui a un capvespre joiós.

• 

Per això m’ha fet tanta il·lusió confegir-lo, triar les 150 gloses de les bastants més de mil escrites des del 2011. Gloses molt diferents en la temàtica i en el tractament. Com la vida mateixa. Però amb un fons comú: l’anhel de copsar el pes eternal de totes les coses viscudes. M’agradarà que els meus amics i amigues, i potser persones que no conec però que la lectura me les acostarà, el llegeixin; i que sentin, amb mi, el goig de viure el dia a dia.

¡Tots els dies!

• 

N O T A: m’agradaria que pengéssiu algun comentari comentant alguna idea que us ha dut a altres idees, o per dir-me que en un pensament no hi esteu d’acord… Que la lectura –com la pedra quan la tires a l’aigua– provoqués onades circulars de nous pensaments.

•