• 

Es faran mil actes, es compraran llibres i roses i la gent guarnirà els balcons per celebrar que avui és Sant Jordi. És la força de la gent, l’esperit resilient del poble que no es dona per derrotat, i que mentre lluita heroicament per superar la pandèmia manté alt  l’ànim, i l’esperança.

I potser surti el sol. Mentre escric aquesta glosa veig a l’horitzó, sota la franja no tapada pels núvols, la claror del sol que es lleva. Penso en la gent. En els hospitals, en els malalts, els metges, en les infermeres i les auxiliars, en els celadors i les senyores de la neteja. En els malalts i els seus familiars… en els qui moren o ja han mort. I penso en la inexplicable resposta del govern central i en les dificultats del nostre per tirar endavant una resposta adequada a la greu situació que passem.

¿Sant Jordi, el mític guerrer que alliberà de morir la princesa, el sant Jordi que els catalans portem a dins farà que demà –quan per fi acabi el confinament moral que ens té a tothom atrapats—, farà que finalment triomfin els llibres i les roses: és dir el bé, l’alegria, la solidaritat… la societat nova que tants desitgem i que no tenim?

¡Feliç diada, malgrat tot! Per molts anys, Jordis i Jordines, és dir, Catalunya!, perquè tots som una mica el sant Jordi de la Diada.

•