Aquest any no podrem celebrar al carrer la Diada de Sant Jordi. Moltes llibreries no obstant obren i ens oferiran la possibilitat d’adquirir el llibre que ens interessi. A més, la Diada se celebrarà més endavant, quan la pandèmia hagi passat. D’altra banda el fet que haguem de passar tants dies confinats haurà fet que haguem llegit força més que d’habitud. Jo mateix que sempre solc llegir força, aquests dies són moltes més les hores que hi he dedicat. Ho haureu notat si heu seguit el meu bloc. Al llarg de l’octava anterior al dia del sant les meves gloses han estat comentaris dels llibres que llegeixo ara.
Avui hi torno, però aquest cop per recomanar-vos el meu llibre Laetus dies hic, que hauria de ser ja al carrer però que ha quedat confinat a la impremta. Ja li vaig dedicar tres gloses dies enrere (el 17 de febrer i els 6 i 14 de març). I és que en aquest llibre hi he posat més il·lusió que en cap altre perquè en publicar-lo ja tan al final de la meva vida, i triant 150 gloses de les moltes que he escrit els últims deu anys, me’l miro com si fos el meu testament intel·lectual.
M’agradaria que l’adquiríssiu i que el llegíssiu, i que el recomanéssiu als vostres amics i amigues. Les gloses les he escrit en el silenci i solitud de la meva habitació però sempre pensant en vosaltres. Són com una conversa de la que el llibre en recull la meva veu.
Seria demanar molt que algú de vosaltres –per què no tots?—hi afegís la seva veu de manera que poguéssim publicar la conversa sencera?
Adjunto el text en el que resumeixo sintèticament el contingut del llibre, perquè sapigueu de què tracta.
Selecció de158 gloses de les moltes que he ha anat penjant al meu bloc (capvespre.cat) des de l’any 2011 al 2019. Agrupades en dotze capítols, s’hi tracten temes variats a partir de lectures i de fets viscuts en el dia a dia, de vegades aparentment petits, però que sovint ens fan pensar en coses tan transcendents com el Mal, l’existència de Déu, la mort, el sentit de la vida, la Bellesa, la Bondat… Les reflexions ofereixen un punt de vista molt personal, amb més preguntes que respostes per tal de provocar el diàleg, excepte en el capítol 11, dedicat al procés independentista.
Sigues el primer en comentar on "El meu llibre (4)"