Malgrat tot avui és Rams i comença la Setmana Santa, aquest any amb un Divendres molt dur i angoixant. Arribarem a Dissabte Sant i l’espera se’nsfarà molt llarga. Però igual com després de l’hivern sempre arriba la primavera, després d’aquest dissabte tenebrós vindrà el Diumenge de Glòria i Dilluns de Pasqua. I somriurem de nou i ens abraçarem a la vida.
Ha mort la mare de l’Agustina Rico
Agustina, en poques hores m’envies dos missatges diferents: ahir la foto de les dues netes: una imatge bonica i esplèndida de la vida!, i avui, la notícia de la mort de la teva mare, la senyora Gaspara que, tot i pressentida i molts cops esquivada, no deixa d’afectar-te a tu, al Nico, a tota la família i als amics i amigues que des dels anys llunyans del Fondo i al caliu de la parròquia i de l’antiga associació de veïns, hem format una altra família
La teva mare ha estat plantant cara a la mort; era molt vitalista, ha estimat molt el seu poble de Monleras, s’ha sentit a gust al carrer Rellotge i ara vivia feliç en la seva casa de Sant Andreu sentint-vos molt a prop i veient, amb goig, el bullir de la vida en l’alegria innocent de les seves besnétes. Acceptava la vida amb il·lusió i amb un realisme que la feia segura. D’altra banda, creia que la batalla final la tenia guanyada perquè tenia una fe profunda en el cel.
L’estimada Gaspara! Quants records tinc d’ella i del bon Nicolás! Quins dies tan bons vam passar a Torrafeta, a la casa de l’Antonijoan i tan interessants a Monleras durant la Festa Major, on tot el que s’havia de fer ho consultaven al señor Nicolás! Ara, Agustina, m’agradaria estar al vostre costat; però aquesta pandèmia tan horrorosa, confinats, ens ho impedeix. Una vegada més, Agustina, recordo que “lo nuestro es pasar“. Però, aquí, quedem els amics per continuar fent camí, amb la certesa que l’amistat no mor mai. Agustina, una abraçada molt afectuosa.
N O T A: els vostres comentaris els ajuntarem a l’escrit que dediquem a la senyora Gaspara Villoria en el nostre web: enelFondo.cat
Estimada Agustina,
Tot i que ja ho he fet aquests dies a través del telèfon, vull aprofitar aquest espai que amablement ens facilita en Jaume per enviar-te el meu suport en aquests moments tan especials. Recordo quan ens explicaves la vitalitat que tenia la teva mare i, com no, la gran estima i admiració que sempre desprenien les teves paraules. De ben segur que la senyora Gaspara i el teu pare estaran molt orgullosos de la gran família que han format, una bona prova d’això és la foto tan bonica que li vas passar a en Jaume de les teves nétes.
Molts ànims i petons,
Josué
Amics, amigues, gràcies per tot l’escalf que ens heu fet arribar. Els meus pares sempre van portar al cor els anys de Santa Coloma i la gran família del Fondo. La darrera vegada que la meva mare hi va anar va ser a la festa del Jaume i retrobar-se amb tants “nois i noies” d’aquella època la va fer molt feliç. Amb les poques veïnes que queden de llavors i amb les senyores de la parròquia amb qui van ser catequistes de joves encara mantenien l’amistat i es trucaven i es veien de tant en tant.
He passat a la família l’escrit amb fotografies tan entranyables que heu fet a enelFondo i n’estem tots molt agraïts. Als nets i netes els ha commogut molt el record i els comentaris tan afectuosos sobre els seus avis. Jaume, Eugeni, en aquests dies tan dolorosos heu fet de recull i transmissors de moltes emocions. Commovedores en el cas de la Margarita, tan impactant, i també en el nostre i en el d’altres famílies d’amics que aquests dies han mort per la causa que sigui i que tenim en comú la tristesa afegida de no poder-nos acomiadar ni reunir-nos. Mil gràcies a tot@s de part del Nico i meva, de les nostres parelles, els nostres fills i les besnetes de Gaspara i Nicolás. Són molt petites però a la seva manera entenen les coses i el dia de demà podran veure les fotografies i llegir aquestes paraules tan nascudes del cor que heu dedicat a la seva besàvia i al seu besavi.Una immensa abraçada que us abasti a tot@s.