Avui fa una setmana que estic confinat. Només vaig sortir un vespre, tard, per anar al Condis. Dies tranquils però sempre amb el teló de fons, amb aquesta pandèmia que ens amenaça i que ha canviat el paisatge que en envolta. La nit que vaig anar de compres pluvisquejava, era fosc, les botigues i tallers –nombrosos al meu tros de carrer– estaven tancades. Només em vaig creuar amb un home que, molt abans de coincidir amb mi, va baixar de la vorera per equivar-me i prendre la distància recomanada per evitar encomenar-nos el virus.

Miro per la finestra l’ample interior de mançana. Veig els terrats que em queden a un nivell força més baix i distant del meu pis, veig la munió de balcons que donen al buit. Em fa gràcia veure els veïns i les veïnes que surten no solament a estendre la roba sinó que xerren de balcó a balcó. O algun matrimoni jove que treu el nen a jugar al terrat. Alguna parella dina al balcó. Més vida de família! Però em sap greu no poder anar a veure el meu germà i altres malalts amics. Ens truquem i ens canviem missatge. Comentem la vida que fem i parlem de la situació de fons. ¡Amb indignació per com ho porta el govern espanyol i els límita que ens imposa! I amb la ràbia de pensar que nosaltres, sense ells, ens en sortiríem millor!

Una reacció positiva que visc i que em sembla veure en moltes persones és la descoberta que la poca cosa que som en el món, que se’ns mostra vast i poderós. Descobrim que ens compliquem massa cercant coses que no són les més importants. Útils, sí. Però en la forma com les perseguim ens allunyen dels valors essencials, que ara tenim ben vistents: la salut, la solidaritat, la família, la vida interior…

¿I que la vida no és –com va dir Einstein– un joc de daus? Si més no, nosaltres no l’hi hauríem de convertir!

n ot a: avui he actualitzat el bloc; en escriure lagloda he hagut d’adaptar-me a la nova forma, cosa que he conseguit després de forçatemptejos. Per`fentho a partir de l’entrada d’ahir, me n’he carregar¡t el text que hi havia,que és el que correspon a la glosa d’avui. Espero que això ja no em passi més.