La Sara Muñoz va presentar les dues periodistes Odei A.-Etxearte i Neus Tomás que han escrit el llibre, de l’impactant títol “Tota la veritat”. La veritat que respon a la pregunta que ens fem moltíssims cataans “què va passar” a partir dels decisius dies 1 i 3 d’octubre. Per què els fets que semblava que ens havien de portar la independència es van dissoldre fins a l’estampida final, el govern es desfé, uns polítics van marxar a l’exili i uns altres  acabaren a la presó?

Acabada la intervenció de les periodistes –una conversa entre elles, molt ben portada per la Sara– vaig escoltar diverses persones de les moltes que van acudir a l’acte, oplint totalment la sala. El denominador comú era el desencant, la decepció, la tristesa; no per l’acte sinó pel que es va sabent de la recció dels nostres polítics. I, sobretot, per la divisió dels partits independentistes que es posa de manifest en el procés, i que es constata diàriament. Tot i que les periodistes recalcaren que el resultat final obeí més a coses personals queno pas dels partits. .

A aquest estudi dels protagonist esesmentat hitrobo a faltar l’estudi paral·lel de la reacció del poble. Per completar “tota” la veritat. ¡Com va reaccionar la gent? Què en pensa? Com ho viu? Els mitjans de comunicació, les tertúlies, els anàlisis, les conferències… sempre parlen dels polítics i dels opinadors . Gairebé mai s’interroguen persones del poble ni s’analitza què pensa i com ho viu. Quan al final, el que decidirà la batalla –penso– serà el comportment de la gent.

 

Aprofitio l’espai per demanar un cop més que s’adquireixein uns micròfons decents. Fan ser diverses les persones que em adir que no havien sentit quasi res,  funcionment dels micrs. Un fet que he denunciat repetidament de molts anys ençà, i he reclamat que es doti la Biblioteca d’un bon servei, atès que s’hi fan molts actes que tenen com element principal, la veu.