Començo l’any amb il·lusió, tot i que ho faig a peu coix –metafòricament parlant– per culpa de l’ordinador, que m’ha tingut fins avui paralitzat. Però a l’any hi entro amb il·lusió, malgrat l’enrarida situació política que vivim.  Content fins i tot pel guarisme: aixó  de vint i vint (dos, zero, i repetit dos, zero) és bonic. I novedós: tota la vida –gairebé 100 anys– he estat encapçalant la pila d’anys amb un 19. Fer-ho ara amb el 20 fa que m’adoni més que entro en una altra centúria! Doncs… som’hi!

Per encpçalar els més dels tres-cents dies que té l’any em serveixo d’una fotografia primaveral, la foto d’una família de prímules, una flor que m’agrada molt per la seva humil bellesa, pel color groc que té i, sobretot, perquè apareixent avançat l’hivern, anuncia que la primavera està venint. Una primavera que avui encara ens queda lluny; però si els ametllers ja la celebren, nosaltres ¿no la podem almenys “pensar” i desitjar?

 

 

Del foc al vers

Avui (que ha fet un dia primaveral), m’he sadollat de llum -de sol i de mar- i d’art. He estat tot el matí a Caldete, en la inauguració d’una exposició de ceràmica de la que n’és autora la meva neboda Eulàlia, filla del meu germà Narcís. Al mateix temps presentaven un llibre amb fotos de la seva obra, i ho dic amb plural perquè amés de les fotos de les peces de ceràmica, al seu  peu  hi ha un vers del gran poeta Feliu Formosa, com suggereix el títol del llibre: Del foc al vers. Una meravella, la conjunció de coses tan elementals com el fang, el color, el foc  i la paraula!

 

 

Tres esdeveniments, als qual tenim la sort de poder assistir!