L’Agustina Rico va presentar ahir el llibre d’Ángel Sody de Rivas La Prensa y otras publicaciones periódicas en Santa Coloma de Gramenet. Un siglo de historia (1919-2019).  Una presentació amena, en què oferí un apunt de la rica personalitat de l’autor, molts anys veí del barri del Fondo. I, tot elogiant l’interessant i exhaustiu treball de recerca que ha dut a terme Ángel Sody, digué amb contundència que el llibre hauria d’estar  en totes les escoles de Santa Coloma, perquè és un retrat molt documentat de la premsa colomenca.

Anit vaig anar a dormir molt tard, fent-ne una lectura ràpida i aturant-me on es parla de Grama, del Club de Debats, del butlletí Fondo, de la revista Fòrum-Grama, per la relació que hi he tingut. M’estranyà que reculli insinuacions –com els comentaris de Pere Ferreres a El Punt en què parlant de Fòrum-Grama escrivia, irònicament, que tindria molt de suc (pel PSUC) i molta iniciativa (per IC). O que digui que Grama  en la primera època va tenir una clara influència “de los potulados de la Iglesia” (quins?),  i dona com argument que sortia una plana “dedicada a este tema”. (Cal dir que la revista “havia de figurar” que era de les parròquies . I afegeixo que revistes tan importants i laiques com Destino i Triunfo –aquesta progre i d’esquerres– tenien una plana religiosa). Sobre Grama he escrit força, com l’editorial del primer número i dos capítols, un en el llibre En el Fondo (a punt d’apareixe’n una nova edició), i un altre (dedicat a la premsa colomenca), al llibre Escrit a Santa Coloma.

Hi ha un aspecte que he trobat a faltar en el llibre (per altra banda molt complet) i que m’hauria agradat que l’Agustina hagués tocat: la diferència dels objectius de dues de les publicacions que marquen l’exposició de la Balldovina, i que en el llibre d’Ángel Sody mereixen una especial atenció: Grama i l’Ajuntament informa. Grama, com molt bé escriu Agustina Rico, “tractava de donar veu a qui no la tenia”, mentre que L’Ajuntament informa i les diverses revistes que ha publicat el Consistori són propaganda del govern municipal. Hi insisteixo perquè com es llegeix a la contraportada del llibre, “No hay nada que defina mejor a un pueblo [o a un govern] que su prensa”.

Una antiga reivindicació ciutadana (abandonada per cansament) era la creació d’un consell de la comunicació. En la comunicació s’empra moltíssim diner. ¿És just que la població no hi tingui ni veu ni vot?