El pes de la gent

Dia de reflexió! Quants dissabtes més ens caldrà suportar a l’espera que la República arribi? Hi ha polítics i opinadors que recomanen paciència, per tal d’aconseguir que l’estat espanyol acabi acceptant dialogar amb nosaltres i s’avingui, finalment, a celebrar un referèndum. Una pèrdua de temps! ¿No s’adonen que  Espanya no acceptarà mai que Catalunya s’independitzi?

Jo crec tot el contrari. L’1 d’octubre Catalunya va viure un fet extraordinari, un acte de desobediència civil pacífic!, contundent i massiu, com no s’ha vist mai a Europa. Un acte absolutament positiu i vigorós que representa els inicis de la nova política, que neix de la base i que en lloc de viure de la remembrança d’un passat més o menys gloriós, avança mogut pel futur: l’Europa dels pobles, de la democràcia real i participativa de veritat.

Això és el que l’independentisme no s’hauria de cansar de pregonar, fugint de les discussions estúpides en les que, acusant-nos de coses falses mitjançant paraules enverinades per desqualificar-nos, com separatistes, primacistes, obsessos i passotes davant dels problemes de la gent… eviten de referir-se  al magnífic horitzó cap al que caminem, que és la construcció d’un país nou, modern, lliure i solidari; primícia dels estats o regions que configuraran la nova Europa.

Demà potser guanyarem alguns diputats més. Tant de bo! Però la independència més que votant i dialogant, caurà pel  pes de la gent.

NOTA

Em sembla indecent que la dreta hagi aprovat la suspensió dels polítics catalans que són en presó preventiva. I trobo que el fet que a aquesta condemna s’hi  hagi sumat el PSOE i el PSC és una raó suficient perquè demà ningú que estimi la democràcia els voti!