La unió fa la força

Unes ratlles, només, per fer-me ressò de l’extraordinària victòria del Barça contra el Liverpool, i per subratllar-ne el valor simbòlic de l’esdeveniment, alhora que lloo  la unitat i compenetració de jugadors i espectadors, reclamada al camp per Lonel Messi.

Diguin el que diguin els que en el futbol només hi veuen la part lucrativa (obviant que en una societat de consum tot té un preu; fins i coses tan elevades i diria espirituals com l’art). El futbol, com la dansa i l‘esport en general no deixa de ser una activitat rica en valors humans. A més d ser un espectacle que assoleix una gran bellesa, educa la persona que el practica i és bo pel cos. Bastaria recordar el lema clàssic de mens sana in corpore sano i evocar el culte que la Grècia  clàssica ributà a l’atletisme.

Ara, però vull em fixo en l’axioma tan repetit de que el Barça és més que un club. La gent que hi entra per l’aspecte esportiu a la força s’adona que l’equip simbolitza el país. Tant és així, que no vaig poder evitar de pensar en la festes sa que farem el dia que proclamem la República catalana. ¡El goig, l’alegria d’aconseguir la victòria, després de tants anys de lluita, de dolor i d’esperança!

I la lliçó que vull subratllar: la necessària unió i compenetració de jugadors  i espectadors. (que Messi va reclamar). No sé com encara hi ha persones que no veuen la força que genera la unitat !