Ha nascut un xipreret, a casa!

Als catorze dies de plantar un centenar de llavoretes de xiprer un d’ells treu el cap! La pinya me la va donar el Lluís (de la ). Força gems abans ja m’havien donar un parell de pinyes però no era el temps de plantar les llavors, i no em va sortir cap arbret Em pregunto: d’aquestes més de cent petitíssimes llavors, quantes germinaran? Les tinc en quatre tetrabrics escapçats i les cuido diria que amb carinyo. Els dies que ha fet més fred les he guardat a casa i quan surt el sol le trec a l’ampit de la finestra. Fins la tarda. Se els xiprerets que surtin s’espavilen, els trasplantaré i quan siguin grandets els duré al Turó del Pollo, on ja n’hi vaig plantar fa anys uns quants, procedents uns d’Assís i uns altres de Caldetes. Aquests hauran nascut a Santa Coloma i seran un record de la Mayte, de l’esbelt i alt xipre de la casa d’ells. Cuidant  el planter recodo les paraules de Jesús, dient que nosaltres tenim cura de la plantada però és Déu qui els dóna la vida, dia i nit, sense que ens n’adonem.

El xiprert té només un dia.La moneda d’un euro que he posat al costat, dóna idea del petit que és larbreque, si es fa gran, serà molt alt. Això, no és un miracle de la natura’