Abans de passar a un altre tema vull penjar uns quants guaixos de l’obra pictòrica de Charlotte Salomon. Formen part de l’extens llibre “autobiogràfic”: des que es casen els seus pares fins poques setmanes abans d’entrar en les darreres estacions del seu calvari. Hi veureu, en aquestes l’àmines, la força amb què Charotte fa front a la vida. I la seva llibertat expressiva. De vegades el goig de viure però, quasi sempre, el drama que tenyeix totes les hores i tots els dies pels seus problmes íntims, per les desavinences familiars –especialment amb els avis –,mentre el cercle de la persecució nazi es tanca cada cop més.

M’agradaria disposar del llibre que recull tota la producció pictòrica de la Charlotte, per seguir-lo com un breviari. Un llibre litúrgic, en el que es marquen ja no les hores del calendari eclesiàstic, sinó lessofertes i viscudes per Salomon. Un drama amarat de  tempos  sembants als que marquen el calendari de l’Església, amb l’evocació dels misteri de  goig, de de dolor, i els de la llarga i intensíssima espera de la salvació. Cada làmina és una dena del rosari que és la vida de Charlotte. O una pregaria.  M’agradaria resar amb ella, contemplant les seves pintures. I pensat ja no només en la pobra Charlotte, ni només amb els sis milions de jueus assassinats als camps nazis, sinó en tantíssima gent del vast món, que mor cada dia víctimes de la por, del fred i de la fam, del dolor i de l’explotació: persones que es debaten entre el goig impossible de viure i el drama d’una mort infringida injustament pel poder del mal, tan present en el nostre món.

 

Llibre d’amic i amat

Varen discutir l’amic i l’amt. Un altre amic ho veié, i no va deixar de plorar fins que no va posar pau i va restaurar la concòrdia entre l’amat i l’amic, [20]