A les dues del migdia era al Caixa-Fòrum; no hi havia gairebé ningú, he pogut contemplar l’exposició amb tota tranquil·litat. De Velázquez hi ha nou o deu quadres. Molt ben triats, i molt representatius, amb unes notes explicatives molt instructives. El recorregut discorre set espais temàtics, l’art, el saber, la mitologia, la cort, el paisatge, la natura morta i la religió.

Acompanyant Velázquez hi ha quadres de pintors contemporanis d’ell, amb els que guarda certa similitud i, alhora, se’n separa majestuosament. Predomina la temàtica cortesana; Velázquez va ser el pintor del rei Felip IV. Per adonar-nos de la categoria de l’exposició diré que a més de l’insigne pintor sevillà hi ha obres mestres de Rubens, de Ticià, de Brueghel, de Murillo, una Santa Faç extraordinària del Greco…

Aneu-hi! Jo de casa al Caixa-Fòrum hi he estat només una hora. He fruit molt. He pres apunts (per entrar més a dins dels quadres). I he anotat alguna frase. I per completar el bany d’art, a la botiga he comprat un llibre que he pensat que era de poemes de la pintora Charlotte, que s’exposa al monestir de Pedralbes i em deleixo per veure. M’he equivocat, no són poemes sinó la seva biografia; al metro n’he llegit unes quantes pàgines i m’ha robat el cor.

Temps difícils, els d’ara. Temps propici per enlairar-nos una mica immergint-nos en l’art.