Totalment d’acord, hem d’ampliar la base social de l’independentisme no perquè en una democràcia no sigui vàlida una majoria simple sinó perquè l’objectiu de fer una República és tan grandiós  i l’oposició del govern espanyol tan brutal (amb la condescendència dels Estats capitalistes), que, perquè el resultat resulti de facto inqüestionable, ens convé guanyar per golejada.

Aquesta ampliació de la base social l’hem de buscar, sobretot, en ciutats com Santa Coloma i en les barriades i cinturons suburbials de les grans poblacions, que és on s’instal·laren els nou-vinguts dels anys 60-70. Gent procedent de tot Espanya, sobretot d’Andalusia, gent que van arribar aquí sense ni sospitar que es parlava una llengua diferent i, molt menys, que Catalunya hagués estat una nació i que, malgrat els llargs segles de submissió, sempre ha lluitat per recobrar els drets i la llibertat abolits.

A aquests “altres catalans” (que tan bé retratà Paco Candel) no se’ls ha fet veure que la República que volem construir és primordialment per al bé d’ells, i de la gent més necessitada,  com sí van entendre-ho –gràcies sobretot al PSUC i a CCOO, i a l’església pobra de les Comunitats Populars–, quan sota el franquisme se’ls cridà a lluitar per l’estatut d’autonomia, o a manifestar-se a Sant Boi.

Es tracta de parlar amb la seva llengua: dels problemes, dels sofriments, de les aspiracions del poble.