Avui, 1 de juliol, comença de facto l’estiu, que he inaugurat passejant  a primeres hores del matí per la vora del Besòs. Un riu que més d’un cop he dit que és l’eixida de la nostra ciutat, o el pati del darrere, i que m’agrada per la conjunció dels  seus colors –el verd tan viu de l’herba que contrasta mb els verds més foscos dels arbustos i la malesa–, i el blau tan net del cel. I m’agrada per l’amplitud dels espais, sobretot si miro nord enllà o em giro direcció mar.

Hi he passejat amb el pensament, que també camina. S’acaba un curs; em queden coses per tancar i projectes que hauria d’haver enllestit, perquè són pel curs que començarà abans que ens n’adonem. I ha coses com ordenar l’espai de la Biblioteca del Fondo que du el meu nom, o veure com relacionar aquest espai amb el Fòrum i amb Amics-Amigues del Fondo. Ahir vaig escriure una glosa, acompanyada de la carta dirigida als “fòrum-gramers”, exposant els dubtes que tenim sobre el futur immediat de Fòrum-Grama. Cal pensar-hi.

Caminant per la vora del riu he pensat amb més intensitat que mai en la preciosa balada de l’amic Sampere que diu que ha vist Déu baixar pel riu. Vaig escriure arran de la seva mort que cada dia se’ns farà més present. Esmorzant al Xòcala he obert el Mirall-net i he vist que li dedica una separata, on hi surt l’article que em va demanar. El penjo sota la glosa d’avui  l’hi ajunto el nom d’un arxiu  que conté la magnífica entrevista que l’Odei va fer-li, tot recorrent amb ell els llocs d’un itinerari samperià, que suggerírem al CEP que el promogués.

Com discorre, el pensament contemplant el fluir de l’aigua d’un riu.

 

En la revista Fòrum-Grama número 86, octubre de 2004, l’Odei Antxustegi- Etxearte va fer una esplèndida entrevista a Màrius Sampere titolada Itinerari poètic Màrius Sampere, recorrent els llocs de Santa Coloma que apareixen en la seva obra poètica. Us la recomano.