Vaig trobar molt emotiva la celebració de la vigília pasqual. De nit, a les portes del temple que romania but i a les fosques. Gairebé sense paraules, perquè ens parli el gest: el capellà  amb el foc que crema a l’atri encén el ciri pasqual, que simbolitza Jesús de Nazaret, i d’aquesta flama encendrem cadascú la seva candela. És el reconeixement que Jesús és la llum del mon.

Ho és? La cerimònia es va fer a milers de llocs del món; milions de persones van cantar el Lumen mundi (Tu ets la llum del món). Però no he pogut deixar de recordar el passatge de l’evangeli de Lluc dels dos deixebles que abandonen Jerusalem, abatuts i decebuts perquè havent-lo seguit com el seu líder, es troben que mor condemnat com un malfactor. Lluc diu que Jesús ressuscitat els tirà en cara que fossin tan durs d’enteniment com per no captar de quina mena de llum els havia predicat.

Fa ja temps  que em pregunto per què les brases de la fe en Jesús no revifen..! Recordo el comentari que em feu l’amic Joan Ramon Cinca: “Potser ens passa com als deixebles d’Emaús,  que esperaven un regne diferent del que anuncià Jesús”.

El símbol representat ahir és d’una força estremidora: és pasqua! Però ¡que fràgil la flameta que crema en la nostra candela!