Hola Jaume.
Sóc el Marcelo. Sí. L’ex-colomense que viu a Sevilla.
He llegit el teu article d’avui sobre el Procés.
Dir-te que afortunadament també hi ha molta gent fora de Catalunya que recolzem aquest dret inalienable a decidir que té el poble català. Avui, sóc dels quals pensen que no s’ha de fer un pas enrere. En les actuals circumstàncies, no em cap dubte alguna, si fos ciutadà català estaria en primera línia defensant aquest dret.
Però quin sarcasme!!, veritat, tanta gent que porta vivint dècades en esa bella terra, i avui els escoltes lloant més Espanya (com un ens abstracte) que a la terra que els va donar allotjament i treball.
Quina raó portava Salvador Espriu quan deia: “no podrem mai ser, si no som lliures”.
I sembla que aquesta esperança està més a prop que mai.
Et transmeto el meu més sincer compromís solidari amb la vostra causa.
Una cordial salutació
Marcelo, molt agraït pel teu escrit. I sí, et recordo perfectment. més, et tinc present, sovint acudeixo al teu llibre per assegurar-me d’algun fet, d’una daat, d’uns protagonistes dels temps del franquisme, especialment de Grama. A veure avui què passa. Jo ho visc anb tranquil·la esperança. I sobre la queixa que fas, tens raó. Però som davant de sentiments de molta gent, i en la vida real -sobretot en les persoes senzilles- solen guanyar els sentiments. Total: és qüestió de temps…
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
Hola Jaume.
Sóc el Marcelo. Sí. L’ex-colomense que viu a Sevilla.
He llegit el teu article d’avui sobre el Procés.
Dir-te que afortunadament també hi ha molta gent fora de Catalunya que recolzem aquest dret inalienable a decidir que té el poble català. Avui, sóc dels quals pensen que no s’ha de fer un pas enrere. En les actuals circumstàncies, no em cap dubte alguna, si fos ciutadà català estaria en primera línia defensant aquest dret.
Però quin sarcasme!!, veritat, tanta gent que porta vivint dècades en esa bella terra, i avui els escoltes lloant més Espanya (com un ens abstracte) que a la terra que els va donar allotjament i treball.
Quina raó portava Salvador Espriu quan deia: “no podrem mai ser, si no som lliures”.
I sembla que aquesta esperança està més a prop que mai.
Et transmeto el meu més sincer compromís solidari amb la vostra causa.
Una cordial salutació
Marcelo, molt agraït pel teu escrit. I sí, et recordo perfectment. més, et tinc present, sovint acudeixo al teu llibre per assegurar-me d’algun fet, d’una daat, d’uns protagonistes dels temps del franquisme, especialment de Grama. A veure avui què passa. Jo ho visc anb tranquil·la esperança. I sobre la queixa que fas, tens raó. Però som davant de sentiments de molta gent, i en la vida real -sobretot en les persoes senzilles- solen guanyar els sentiments. Total: és qüestió de temps…