Han passat molts dies sense escriure al meu bloc: primer perquè vaig fer vacances de debò, ni me’n vaig endur l’ordinador; després, quan vaig voler recomençar, el sistema informàtic em va fallar i, tot just arreglat, les bactèries em van dur un cop més a Can Ruti, i ara estaré tot el setembre fins a ben entrat l’octubre a casa, en hospitalització domiciliària. ¡I jo que pensava dedicar tot el setembre a treballar pel referèndum!  Ho faré aquestes dues setmanes, des del bloc, a veure si engresco encara algun amic i alguna amiga a votar.

Abans però, vull dedicar unes breus gloses del dia a dia, a uns fets que penso que mereixen un comentari.

Festa Major d’Estiu

A la festa no hi he pogut assistir. N’he repassat el programa i he estat atent al que em comentaven les persones que han vingut a veure’m. A destacar, l’enorme quantitat de gent que ha sortit al carrer. També el soroll, en especial a la plaça de la Vila. Diria que la festa els organitzadors la conceben com un gran espectacle, amb el protagonisme principal atorgat als concerts musicals, i com la cirereta, l’invent esbojarrat  del corra-tapes. Hi ha hagut –em diuen– un bon pregó, un bonic testimoni de com el treball humil  d’uns veïns del Fondo ha internacionalitzat el nom de la nostra ciutat amb l’estrella Michelin del restaurant Lluerna. Però no he pogut evitar de pensar que aquesta Festa Major viu i creix sense saber què vol ser de gran. Fòrum-Grama uns anys enrere va organitzar un debat sobre aquesta qüestió. Jo em vaig quedar amb una idea (avui més rellevant, després de l’atemptat terrorista a Bacelona): la d’aprofitar el fet que a la nostra ciutat hi viuen tantes persones procedents d’ètnies llunyanes, per fer, de la Festa Major de Santa Coloma, una brillant festa multiètnica, convertida alhora en poderossíssim instrument d’integració social i cultural dels nostres nous veïns.

Dol

En pocs dies de diferència han mort dues persones colomenques, molt pròxims i, d’altra banda, ben diferents, i que tot i que actualment vivien fora de la ciutat, hi han jugat un paper important. José Bolívar va pertànyer a la JOC del Fondo, igual que la seva esposa Isabel. El seu grup era de la lleva més jove. Sense aquells nois i noies la parròquia no hauria estat el que va ser, ni hauria contribuït al treball que desembocà en l’important projecte que canvià Santa Coloma, conegut amb el nom de Pla Popular. La Maria José Olivé és un personatge també estretament lligat amb la nostra ciutat, companya de Xavier Valls amb qui col·laborà  en la redacció del Pla Popular que, posteriorment, com regidora de l’Ajuntament, treballà per dur-lo a la pràctica. Aquests són uns trets sobresortints des de l’aspecte cívic de’aquests dos amics. Però  subratllo, per damunt de tot, el que enyorarem més d’ells: la seva amistat.

Participació enganyosa: El paseig de la Salzereda

Aquesta quinzena s’han fet dues votacions, presentades per l’Ajuntament (amb molta propaganda) com “processos participatius” quan, al meu parer, són formes participatives enganyoses.

En la primera votació els veïns més pròxims del passeig i els altres ciutadans de Santa Coloma han pogut triar quin dels projectes presentats volen que es dugui a terme. Cal dir que la presentació del segon projecte ha estat fruit del refús del que havia fet l’Ajuntament, sense coneixement dels veïns; un projecte que contradeia l’aposta defensada amb més força quan en temps del primer mandat (jo era regidor d’Urbanisme), es feren les primeres obres d’arranjament del futur passeig. La principal exigència va ser que el passeig es fes a tocar de les cases, no a la vora del riu, pel perill que significaria haver de travessar la carretera que va a Sant Adrià.

Difícilment es pot parlar de “procés participatiu” quan el primer projecte no ha tingut en compte els veïns. A part d’això, que és molt greu, afegeixo que he trobat a faltar que l’Ajuntament, davant de l’estat de degradació del passeig (per l’abandonament de què ha estat objecte una pila d’anys), no hagi estudiat el projecte primigeni i n’hagi parlat amb els veïns de  l’ús que n’han fan, i que n canvi s’hagi tret de les mànigues un projecte ex novo, quan potser adaptant l’antic, haurien conservat l’ambiciosa obra de l’arquitecte Josep Mirò, elogiada per l’arquitecte Manel Ribas Piera.

Feta la votació i la tria del projecte em pregunto amb quin coneixement –més enllà del que ofereixen les imatges–, els veïns han pogut votar. El meu consell seria que el tècnics municipals abans de concretar el nou projecte estudiessin l’obra ja feta i, parlant amb els veïns, n’aprofitessin els aspectes positius com la creació d’una densa barrera arbòria que separés de la carretera la llarga i ampla mançana, convertida en saló urbà.

Segona fase del parc de Can Zam?

L’altra votació recull les respostes dels veïns a la pregunta feta per l’Ajuntament “al major nombre possible de veïns i veïnes”(Full informatiu) perquè diguin què prefereixen que es col·loqui  “a la resta de l’espai lliure”, escriu l’alcaldessa. ¿Espai lliure perquè es dóna per acabat el parc de la primera fase, i ara en aquest terreny sobrer  s’hi pogués posar a la carta, el que la gent decideixi?, quan, en realitat, el parc de Can Zam és força petit i de frondós només n’és en les copes dels arbres.

Amb el “procés de participació” endegat es mouen moltes persones. Se les convida a festes amb música en directe i aperitiu inclòs, amb la condició (avisa el Full informatiu) que omplin la butlleta en la que han de fer constar quina de les 20 propostes previstes trien. En cap moment, però, se’ls haurà parlat de què és un parc, quins valors aporta a la ciutat  i com ha de ser perquè esdevingui un motiu d’orgull dels colomencs. En aquest “joc” s’hi han apuntat ja 700 persones. Per equilibrar la balança (o per acabar de matar el debat), d’aquí a uns dies es convocarà l’anomenada comissió de veterans (sic!), diferent de la “formada per joves que mai han donat la seva opinió sobre el parc” (diu el Full Informatiu). Aquests joves ¿amb quin criteri triaran qué convé fer al terreny de la segona fase, quan el que se’ls posa als ulls són unes activitats deslligades del parc, que a ells els poden resultar atractives, indistintament d’on es plantifiquin?