En pocs dies he conegut bastantes persones i amb algunes ha nascut una certa amistat. En principi sempre que em relaciono amb algú, ni que sigui un breu instant –com quan demano un bitllet o compro el diari–, ho faig dirigint-me a l’expenedor o a qui m’atén amb una actitud amistosa, pensant que tinc davant una persona. Hi ha moments que t’adones que vius una espurna d’amistat. Aquella persona no la veuràs més. Però, com tots els goigs que vius, et deixen una marca a l’ànima.  Estant aquests dies aquí, un dia estava assegut en un banc del carrer Major. Un home ja jubilat va seure al meu costat i vam encetar una conversa  intranscendent. Que si la llibreria es retarda a obrir… Li vaig preguntar si era del poble, quan s’hi instal·là… L’endemà ens vam trobar al passeig del riu, ell i la senyora i la vam fer petar una estona. El poble és petit. Ens trobem sovint i enraonem. Sempre se’ls ajunta algú o altre i conec més persones.

Una altra coneixença la vaig establir amb el capellà. Puja cada any, des de Salamanca, per substituir el rector. Em va convidar anar a Bausèn, on celebrava la missa. Els vells i velles del poble l’esperaven, vam fer corro al portal de la parròquia. Quan ja marxàvem el matrimoni que es cuida de l’església des de la finestra em va dir que si algun cop torno, que passi per casa seva. Un altre dia amb el capellà vam pujar a la muntanya amb el marit un seu amic, en un 4×4. De seguida vam simpatitzar. I ens hem vist més cops, i he conegut l’esposa, amb la que he parlat llargament de coses del poble. Ella es la que obre i tanca l’església.

Són les persones, cadascuna amb la seva història, les que t’ajuden a conèixer un poble. Hi ha homes que em diuen que van venir en enamorar-se d’una noia del poble. T’assabentes que temps enrere hi havia molts guàrdies civils en el poble fronterer i nois que feien la mili amb el Cos, als Pirineus. Un altre veí t’explica que voldria marxar i anar a Girona, on té una germana, però els néts el lliguen a Bossòst. O una argentina que té un fill aquí i que el poble li encanta i que malda per establir-s’hi. A una altra senyora li disgusta que hi hagi molts veïns forasters que no fan res per parlar en català. I conec fills del poble que pensant en els seus fills van marxar, perquè al poble no hi tenien futur… A algunes d’aquestes persones les trobaré a Barcelona, on tornen així que ve l‘hivern.

Històries particulars que formen part de l’ànima  de Bossòst.