<br>

Del canvi sociocultural que han experimentat els pobles de muntanya –en concret Bossòst–, em dóna peu de parlar-ne la Ruta de les Set Ermites Protectores que rodeja la població,i que s’ofereix al visitant com un atractiu turístic. Dels canvis urbanístics i arquitectònics dels pobles  no cal parlar-ne, salten a la vista. Avui, per exemple, he estat a Salardú. ¿Després de quants anys? Seixanta? Setanta? De quan vaig ser-hi per primer cop recordava la rampa que havies de pujar per entrar al poble, era pedregosa i fangosa i la vaig fer acompanyat d’un parell de vaques, que també es dirigien al poble; les estabulaven a la planta baixa de la casa del seu amo. Avui només he reconegut la plaça Major i, per descomptat, la monumental parròquia.

De la Ruta de les Set Ermites en diuen Ruta Protectora perquè els veíns les va construir per evitar que l’epidèmia que als anys 1800 s’estenia per tot Catalunya, entrés al poble. Conta la llegenda que en aquell temps un pastor que es dirigia al pas de Portillon, va topar amb un monjo empestat que s’havia refugiat a l’ermita de Sant Antoni, i que li va dir que per escapar del mal, rodegessin el poble d’ermites. El pastor ho comunicà a la gent, però no li feren cas. L’endemà ho explicà al monjo qui, llavors, posant la mà en l’espatlla del noi li digué que els la mostrés: hi havia quedada marcada la seva mà. La gent en veure el miracle va creure i van construir les set capelles com una muralla d’oració, en acció de gràciesper la protecció celestial de que eren objecte.

Fent la ruta he pensat en la “fe” ingènua del poble senzill. I m’he dit que avui, afortunadament!, els pobles tenen els seus centres de salut i ja no els cal recórrer ni a Déu, ni als sants. L’Ajuntament la manté com part del atrimoni cultural i artístic de Bossòst, i per afavorir l’arrelament espiritual i cultural del veïnatge amb el seu poble. La llàstima és que perduda la ingènua pietat –que potser feia feliç una gent que no comptava amb cap altre consol–, avui a la gent poques coses els ajuda a mirar més enllà d’aquest món.

I més enllà de la ciència i de la raó hi ha molt buits. Potser la ruta de les ermites, perduda l’antiga “devoció”, faci buscar les respostes, que pel camí del turisme no arriben.