Demà vaig uns dies amb amics al poble de Montagut [foto de sobre], on ens estarem fins acabar la Setmana Santa. Per aprofundir en el missatge pasqual m’enduc el Nou Testament en versió italiana, que m’acompanya des de fa anys, i que solc alternar amb el text català de l’Associació Bíblica Interconfessional. M’agrada també llegir-lo en llatí i, encara que més de tant en tant, en la versió grega que, sabent d’avantmà el contingut del què llegeixo i ajudant-me de les traduccions paral·leles llatina i catalana, i de les paraules gregues que han entrat en el nostre vocabulari, acabo mig entenent. És una rica experiència: prmer, de recerca, de intentar arribar al fons del llibre per senderols distints; després, d’apertura, en mirar el llibre sagrat des dels mons als que ens apropen els diferents idiomes.  I fer-ho en llatí i grec és viure la sensacio que recules als temps de Jesús.

L’evangeli és la gran via –el camí ral— per arribar a Jesús i, a través d’ell, a Déu. Un camí que poser de manera més planera podem fer a través de la natura, que considero el gran sagrament de Déu. L’estada a Montagut espero que em submergeixi en aquest altre camí, amb la bellesa del paisatge, la netedat del cel, la suavitat de l’aire, l’empenta de l’aigua dirigint-se cap a mar [en la foto de sota, el pont de Montagut], l’harmonia de tot plegat… i també la innocència dels animalons i de les plantes.

Hi ajunto les persones. El record de la gent, en especial de la gent que pateix, ens posa davant de les grans preguntes: què és l’home? D’on venim, a on anem? O de la pregunta terrible sobre el mal. “Per què mateu Jesús –exclamava el cor infantil a l’inici de la Passió segons Sant Mateu, que evocava ahir– si és net com un anyell?” Per què tanta dolenteria? Mirant la foto de Castellfullit de la Roca he pensat en nosaltres: enlairats cel amunt i, alhora, assentats damunt d’una roca que s’esllavissa. Vivim una llarguíssima setmana santa en la que els dies joiosos es barregen amb els plens de sofriment…

La Setmana Santa litúrgica acaba amb el triomf de la vida. La nostra setmana terrenal malgrat tot és plena de moments lluminosos que són l’anunci del dissabte gloriós.