Dimecres passat el meu germà Manuel i jo va prendre cafè amb en Josep Poca, que ens va presentar la seva esposa i ens va donar el llibre L’Espluga Calba. Cent anys en imatges, que acaba de publicar. Ja fa un parell d’anys que m’havia escrit; ell és fill del poble de les Garrigues, on van residir tres generacions del avantpassats del meu avi patern, i on descendents del primer Sayrach que s’hi instal·là hi han residit fins ben entrat el segle XX,  que fou quan la majoria dels familiars Sayrach van venir a Barcelona. El llibre l’he seguit amb molta atenció. M’ha impressionat molt la foto amb què el presenta: el d’aquesta àvia de finals del segle XIX, que retrata molt bé una época ja molt “llunyana”, que em fa imaginar la difícil epoca que vaviure la meva família.

En total, hi surten una vintena de persones amb el meu cognom. M’ha calgut remuntar bastantes generacions fins arribar al tronc comú. Un “viatge”que m’ha agradat molt. Em du als llocs d’on vinc, i m’ha permès entreveure els intricats camins que ha estat necessari sortejar, per arribar on som. La vida és com un riu que brolla pur i alegre de fonts altes que, a mesura que baixa, passa per paisatges molt diferents, per llocs que els fan complicat avançar, i d’altres, que els posen fàcil la baixad. Junts en determinen el curs.

Els rius “desapareixen” o es dissolen, quan arriben al mar. Com les famílies. Però deixen petges en el territori per on fan el camí. El que passa és que o no ens hi fixem o no sabem llegir les marques que han deixat. Parlant dels cognoms, tota la perquisició que vaig fer-ne durant anys va arrancar del dia que amb els companys capellans vam anar d’excursió a l’Espluga Calba, i vaig descobrir que en el monòlit del monument als caiguts –que s’alçava davant de la parròquia–, un dels morts es deia Sayrach. Hi vaig tornar més tard i vaig demanar al rector que em deixés examinar els llibres parroquials. I vaig trobar el fil que em dugué, ascendint, a Valls i, d’allí, a Isona; i baxant, vaig arribar a Sants i a Barcelona.

Total: un viatge enriquidor que és, al mateix temps, una aproximació a la complexitat i riquesa de la vida humana. També de la seva “insoportable lleugeresa” que, per la seva densitat humana trobo valuosíssima.