Diumenge es va ccelebrar a la parròquia del Fondo els 50 anys de la inauguració de la capella. Hi vaig assistir amb més curiositat que devoció. Tot queda tan lluny! En el temps, també en les maneres… Fins i tot en en l’escenografia. El rector –mossèn Francesc Espinar– ho comentà tot dinant servint-se del lema amb què ha presentat les acivitats commemoratives: la parròquia “como faro que ilumina las conciencias y la fe“. Segons  ell, jo hauria estat l’home que va crear “conciència social” en uns temps en els que l’Església agafà una funció subsidiària. Ell, en canvi, s’aboca a la “fe”. Li vaig dir que no hi estava d’acord amb aquesta dicotomia perquè el que ens movia a lluitar per millorar la vida de la gent era el manament d’estimar, que neix de la fe.

Em va sorprendre i agradar la “fidelitat” de la bona gent. Sobretot, de les dones, senyores que quan vam obrir la parròquia ja eren allí i que continuen presents. L’Agustina m’escriu que la seva mare va viure la festa amb molta emoció. I em pregunto: ¿com hauran “suportat” els estils i les dèries del ja nombrosos capellans que hem passat per la parròquia? (Els mossèns Enric, Florencio, Holgado, Antonio Rubio, Francesc Espinar, jo mateix). L’Enric Grifo em contestà que és que la nostra gent és molt bona. Té raó. Però jo més aviat penso que en la seva simplicitat als capellans en veuen com formant part del muntatge parroquial, igual que les imatges, els ciris, els ornaments… però que partint del seus sentiments van a la font, al doll d’aigua que raja, sense preocupar-les gaie la vegetacióque l’envolta. És la fe dels petits o dels sants innocents.

I hi ha, també, una funció que exerceix la parròquia en llocs d’arribada d’immigrants. En abandonar la seva terra s’han desposseït de tot i aterren en un lloc desconegut, on es troben perduts, però en l’església troben un punt de referència. És l’aspecte que va accentuar el bisbe Omella.

Vale! Però, per què avui lÉsglésia diu tan poc a la gent jove, als adults, a qui pateix o està malalt, als pobres, o a qui se sent sol i als que no troben sentit a la vida”?