Estrenem primavera

A ls 11 del matí d’avui ha començat oficialment la primavera. Però —igual que els amatllers– ja fa dies que la vivíem perquè, per sentir-la, no ens calen calendaris ni observacions meteorològiques. Ens basta mirar els arbres i les plantes, veure com els ocells s’empaiten per aparellar-se i respitrar ll’aire, que deixa l’atmosfera tan neta.

Per immergir-nos en aquesta esplèndida estació de la natura ahir vam sortir d’escursió. Vam baixar a Vilarrodona i vam fer la ruta de les cabanes de pedra seca. Un prodigi arquitectònic!, d’una simplicitat extrema i elemental, que ens acosta als orígens de l’arquitectura. Línies simples i volums primaris per vèncer el dictat de les lleis de la fisica verge. parets verticals i sostres horitzi¡ontals amb la corba precisa per escupir l’aigua. L’essència de l’arquitectura!

Seguir la ruta sobre lapista de terra blanca, per una planura extensa, suaument emmrcada pels boscos. I molta vista i la inacabable bòveda celeste. Per recordar-ho i per oferir-vos-en un tast, deixo d’esciure i penjo unes quantes fotografies. ¿Quines paraules més eloqüents que les que confegeixen les flors damunt dels prats verds?

En tot cas, la lletra poseu-l’hi vosaltres. Amb la llum, amb els colors…

NOTA: l’amic Enric Grifo, el capellà que em succeí com a rector de la parròquia del Fondo ha escrit un bonic article evocant la seva estada a l’església de Sant Joan Baptista. El trobareu al web de Fòrum-Grama: aquí