Un any decisiu

Arran de la conferència que el govern català ha fet al parlament europeu començo la sèrie de gloses que penso fer fins al mes de setembre, sobre el procés que ens ha de dur a la República catalana. Feia temps que volia iniciar aquests escrits,  des de començaments d’any; però problemes d’agenda i massa coses imprevistes m’ho han anat impedint. Sabia, en començar el 2017, que entràvem en un any decisiu, i encara que són moltes les persones que no cessen de profetitzar que el referèndum no es farà o –el que és pitjor– d’afirmar que el govern ens enganya, crec que la contundència i solemnitat amb què avui s’han expressat els nostres governants no deixa peu al dubte.

No hi dedicaré totes les gloses sinó algunes. I ho faré com si escrivís una guia o un quadern de ruta, pensat per compartir la il·lusió amb els convençuts i per animar els que dubten. També per dialogar amb els qui hi estan en contra quan, més que exposar les seves raons per l’unionisme, basen les crítiques com si nosaltres, els indepes, defennséssim unes coses que no defensem.

Si algú comenta les gloses anunciades avanço que li exposaré què en penso. Raonant, mai atacant o desqualificant, cosa que no vol dir  que m’alegraria molt que les meves explicacions aconseguissin mostrar als oponents els aspectes positoius de la independència i que, guanyats per aquestes raons, s’unissin a l’extraordinària aventura que és construir la República catalana.

Desitjo amb tota l’ànima que els meus escrits i els que potser rebi contribueixin a promoure un debat constructiu sobre un procés tan extraordinari com el que vivim.