“Mai vist…”
Encapçalo la glosa amb el títol de l’extraordinària exposició que es pot veure al Caixa-Fòrum. Fa dies que en volia fer una ressenya: perquè em quedi registrat el comentari a l’arxiu del meu blog, per repensar la impressió que em va produir i, molt especialment, per instar els amics i amigues que no deixin de veure-la. Es tracta de l’exhibició d’una selecció de les millors obres del Museu Thyssen-Bornemisza, de Madrid. Són seixanta-tres peces. Com es pot llegir en el magnífic catàleg de mà, l’exposició trenca les divisions d’escoles nacionals i l’ordre cronològic, i proposa un recorregut a través de cinc grans gèneres de la tradició artística occidental.
Comença amb la pintura religiosa que, d’entrada, t’impacta amb un magnífic Sant Jeroni, de Ribera, un poderós contrallum que remarca l’espiritualitat del cèlebre penitent. En l’apartat religiós no m’hi vaig entretenir gaire perquè ja m’és força familiar. Tampoc m’aturo massa en “tots” els quadres. Així i tot vaig passaer-hi dues bones hores. Dedico més temps en els que em criden l’atenció i que m’atrauen, o em sorprenen i els vull “entendre”. No cal dir que llegeixo les explicacions que els acompanyen i que, en les darreres exposicions que he visitat, m’han agradat molt per la seva brevetat i contingut. Solc copiar alguna frase sota un petit apunt que faig del quadre, així m’hi fixo més.
Després de contemplar l’impressionant Autoretrat de Rembrandt em xocà un Retrat d’una dona de Max Beckman, de qui llegeixo que amb la seva pintura volia expressar el món com una tragèdia humana, amb un llenguatge amarg, amb molt de color negre. Que lluny, dels quadres onírics de Marc Chagall, harmoniosos, sensibles, delicats i poètics!, de qui hi ha una Mare de Déu d’un petit poble! moltbonica.
No caldria dir que em vaig aturar una bona estona contemplant el quadre Habitació d’hotel, d’Edward Hopper. Amb ell es consolida als EEUU el realisme. Aconseguix tant captar la realitat i l’atmosfera, que mentre jo em mirava el seu quadre em semblà que havia entrat a l’habitació de l’hotel i que m’embolcallava la llum que entra per la gran finestra. L’exposició plega al 5 de febrer. Aneu-hi!
Sigues el primer en comentar on "Gener, 19 dijous"