Sol ixent

De nou començo la glosa amb la sortida del sol. Per la força amb la que surt. Per la seva roentor: una immensa bola de foc que recorrerà el nostre cel esvaint la foscor i donant vida a tots els éssers que vivim en la Terra. Quina imatge tan bonica de Déu! Com la lluna de Leopardi, també ens contempla i veu les enormes desgràcies que ens afligeixen, les naturals i les causades per nosaltres mateixos. Passarà, però, portant consol i vida. Per exemple, en els camps de refugiats. ¡Com hauran estat esperant l’albada, sota l’escassa protecció de les tendes de campanya, durant la gèlida nit!

Aquí a Pallejà el sol el veig durant el dia sencer. Surt del darrere de la serralada del parc de Collserola i ja assentat en l’ampla volta del cel –que veig des de la terrassa de les Masies de Sant Roc– segueix l’arc que va de llevant a ponent, fins que desaparèixer rere la casa del costat, pel vessant oposat del turó de les Planes.

Penso en l’inici de curs. Abans d’ahir la portada del diari El Punt-Avui apareixia amb el gros titular “Un setembre calent”. Hi ha en joc la constitució del govern d’Espanya, tan lligada amb el procés català. Onze dies i serem ja en la Diada. Com aniran les coses? I fixant-me en el dia a dia, penso en la feina a Santa Coloma. La nostra alcaldessa passarà a ser la cap del PSC? I ICV (amb CSQEP) ¿acabarà decantant-se a favor del procés?

Penso també en el petit camp de batalla meu: en el Fòrum-Grama, en Amics  i Amigues del Fondo. I encara més a prop, en el meu compromís més personal. Total, petites aportacions a una transformació tan gran, que veig reflectides en el sol ixent.