L’accent dels dies

És reconfortant llevar-te i veure sortir el sol; que això passi cada dia és molt reconfortant perquè si és veritat que tots els dies vénen carregats de coses bones, n’hi ha, com ara mateix, que les adverses t’aclaparen.

Ara sóc a Pallejà, a les Masies de Sant Roc, on d’adolescent i de jove hi passava cada estiu alguna setmana. És un lloc tranquil, ja a les afores el poble i enfilat a la falda de la muntanyeta de les Planes, que tenim al darrere, amb molt de verd. Mirant a llevant i a migdia és l’ample vall del riu Llobregat, que se m’obra als ulls. És per on surt el sol. Em vénen antics records, mentre convisc amb la família, amb les cunyades, el cunyat i moltes estones amb els nebots . Si la natura t’acull sempre, l’altre suport és, indubtablement, la família i els amics.

Deia que cada dia porta coses bones i coses dolentes. Volia comentar-les però amb el trastorn de la mobilitat que m’han produït els antibiòtics, –que em priva de caminar amb autonomia–, duc un ritme de vida que em trastoca el temps que dedicava a l’agenda. Crec que vaig millorant però diria que va per llarg. Hi ha amics i amigues que s’estranyen que no escrigui. No és que em passi res de greu; és amb aquest desordre, que se m’escapa el moment de fer-ho, a part que se m’ajunten petits obstacles, com pot ser que segons on sóc no hi ha prou cobertura, i que l’ordinador des d’un temps ençà em fa el burro…

Passen tantes coses “dolentes”   (enmig de les positives) sobre les que m’agradaria escriure alguna ratlla..! Almenys, citar-les. Però les evocaré, ni que sigui només penjant-ne unes imatges. Som a les portes del nou curs, que encetem amb la Festa Major. Ens veurem!

Què dir, davant les catàstrofes “naturals”? En part, que avui per avui són inevitables. Però també que no s’apliquen les mesures necessàries per evitar-ne les conseqüències. ¡Per ineptitud dels governants! i per l’extorsió de les màfies!

Quina vergonya que la pau costi tant de temps i tantes vides per instaurar-se al món!

Quan les nostres dones a començaments del segle passat van  començar a anar a les platge ¿no duien uns banyadors semblants als que avui es volen prohibir a les dones islàmiques? El respecte, la convivència, la cultura…i el temps! posen les coses al seu lloc.

Queda molt clar: per tenir un govern a Espanya els polítics es conjuren contra Catalunya. Ciutadans va néixer a Catalunya per acabar amb la llengua catalana. Que Rajoy continués ¿l’animadversió contra nosaltres ¿no quedaria més manifesta?

Quin goig, el testimoni de les babuitxes, les dones velles de Txernòbil, que no han volgut deixar les seves cases de tota lavida! Quin testimoni tan contundent a favor dels valors humans!

Una imatge que a mi em diu molt: el terratrèmol, que ha derruït la parròquia i el poble ha trencat  el santcrist.