“Ne quid nimis”

Interessant, el reportatge de TV3 sobre les medicines. Però jo no l’he seguit. Passa un cosa semblant com quan es va produir el debat sobre si vacunar-se o no. Jo em vacuno; està manat i com que crec en la sanitat, compleixo.

Ho he comentat amb el grup d’amics amb els que tinc un WhatsApp. Ara mateix, que he estat uns dies atrapat per un constipat fort, han estat moltes les persones que m’han recomanat que anés al metge perquè em receptés algun remei. Hi havia qui m’aconsellava un xarop que a ell li ha anat molt bé. Un altre, que si unes inhalacions… O unes pastilles que van molt bé per la tos. O remeis casolans com un vas de llet amb mel o amb cognat, o un suc de taronja amb llimona. Normalment no sóc gaire amic de prendre allò que de petits en dèiem potingues. Les herbes sí, m’agraden, i en prenc no només quan em fa mal alguna cosa sinó com prenc cafè i té o una tònica. Són begudes tonificants.

 Però no diré que no tingui confiança en la farmacologia. Crec en la ciència hi a més  sé que  hi ha una pila de medicaments gràcies els quals la gent es cura i la vida s’allarga. Sense anar més lluny: si quan la meva mare es posà malalta s’haguessin conegut els antibiòtics no hauria mort i, en canvi, el meu germà Abelard va superar la tuberculosi gràcies a la penicil·lina. A punt d’abandonar l’adolescència va caure malalt d’aquell mal aleshores mortal. Va passar una molt llarga temporada al sanatori de Puigdolena i si no hagués estat per la penicil·lina hauria mort. La penicil·lina aquí no arribava. S’havia d’adquirir a un cost molt elevat a Anglaterra. Gràcies a la nostra tia, que la va estar pagant, l’Abelard es va curar. Agraït, va escriure al doctor Alexander Fleming per declarar-li el seu agraïment i el doctor, emocionat, va respondre amb unes ratlles molt carinyoses.

 Doncs això. Si el metge em recepta una medicina, com l’aspirineta que arrossego des que em van operar del cor, le prendré cada dia. Però tot i que la medicina m’ha salvat almenys dos cops de morir, tinc fe en la  normal capacitat del meu cos, de curar-se.