30, dimecres / Contra la tirania de les ideologies

Calví i Castellio separats per una il·lustració de la crema de Servet, de qui reprodueixo el retrat, en la imatge inferior 

Vaig acabar ahir la lectura del llibre e Stefan Zweig Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia, amb el que espero posar fi a un seguit de lectures recents, que tenen com a paisatge de fons el fanatisme ideològic, sigui a l’URS de Stalin (L’home del piolet. L’assassinat de Trosky), sigui a la Rússia de Putin (Limònov)  sigui a la Suïssa de Calví (Castellio contra Calvino). El llibre em cridà l’atenció per la portada; tota de negre, amb la silueta en blanc d’una mà empunyant un dard, semblant a un llamp d’un roig encès. Al fullejar el llibre em cridà l’atenció el títol del capítol quart, “El asesinato de Servet”, perquè ignorava que haguessin mort el metge que va descobrir la circulació de la sang en el cos humà. De Servet no en sabia res més, però m’era familiar perquè a casa sempre havia vist un quadre gran on hi apareix fent un experiment amb un cadàver. Que tinguéssim aquesta pintura a casa no m’estranyava, perquè el meu avi era metge.

Total que vaig comprar el llibre i l’he llegit mogut per la curiositat. A mesura que passava les pàgines més em frapava constatar fins a quin punt el fanatisme i l’obcecació poden convertir una persona en un monstre, tot i que cregui que el mou el bé de la gent. Del cèlebre reformador protestant no en sabia gaire res més que el significat que es dóna a l’adjetiu “calvinista”, quan s’aplica a alguna persona. La connotació és d’estar dominada pel legalisme, l’ortodòxia i el rigorisme. Però no sabia que s’hagués fet amo i senyor no solament de l’església de Ginebra, de forma despòtica, sinó de la població sencera. Valent-se del poder espiritual  i del polític va imposar la Reforma tal com ell la concebia. Per aconseguir-ho no dubtà a assassinar els qui no pensaven com ell. Els sotmetia a falsos judicis, que condemnaven l’heretge a l’exili o a morir. A Servet, que també era teòleg i convençut de les seves idees, i que no acceptà sotmetre’s, Calví el ficà a la presó i després d’horribles tortures i un tracte inhumà l’envià a la foguera, en nom de Déu i per la salvació de la seva ànima.

Aquest crim indignà Castellio, humanista famós, home docte i humil, que s’alçà en defensa de la llibertat de pensament, argüint que per qüestions ideològiques ningú no podia sofrir cap dany. I acusà Caví d’haver comès un crim. Calví s’irrità en gran manera i desplegà tots els mitjans de què disposava per elininar-lo. A base de propaganda, d’amenaces i mentides, s’atragué les altres esglésies, la universitat i la població, i li obrí un procés judicial. Castellio escapà de morir cremat perquè, afeblit pels patiments de què era objecte, va morir abans que es dictés la sentència.

Tanco la glosa amb unes frases del mateic Castellio, en honor seu. I com avís de navegants. “Buscar y decir la verdad, tal y como se piensa, no puede ser nunca un delito. A nadie se le debe obligar a creer. La conciencia es libre”.

Frases del llibre(*)

“Al reflexionar acerca de lo que es definitiva un hereje, no puedo sino concluir que llamamos hereje a aquellos que no están de acuerdo con nuestra opinión”. Castellio. p. 171

El culpable, el eterno culpable del delirio asesino  y de la confusión salvaje de nuestro mundo, es p’ara Castellio el fanatismo, la intolerancia de los ideólogos, que sólo quieren reconocer su idea, su religión, su ideología. p. 173

Desde que comenzó el mundo, todos los males han venido de los doctrinarios que, intransigentes, proclaman su opinión y su ideario como los únicos válidos. Esos fanáticos de una sola idea y un único proceder son los que, con su despótica agresividad, perturban la paz en la tierra y quienes transforman la naural convivencia de las ideas en confrontación y mortal disensión. p. 190

“Deponed ese amor propio que os consume, y el odio hacia los demás, especialmente el que tenéis hacia mi persona”.  Castellio. p. 222

Allí donde un hombre o un pueblo están poseídos por el fanatismo de una única ideología, nunca hay espacio para el entendimiento y la tolerancia. p. 224

Siempre habrá algún Castellio  que se alce cotra cualquier Calvino, defendiendo la independencia soberana de la opinión, frente a toda violencia ejercida desde el poder. p. 251

(*) Acantilado, Quaderns Crema, Barcelona. Octava reimpressió, març de 2015. Les frases entrecomillades són cites textuals de Castellio, que reprodueic el llibre. Les altres són copiades del text de Stefan Zweig

Nota: el documental Santuaris del franquisme es projectarà als Cinemes Girona de Barcelona, els dijous 14, 21 i 28 de Gener a les 8 del vespre.