27, diumenge / Innocents

Els Sants Innocents, Kerald, Codex Egberti, s.X (Museu de Tréveris)

Cada any en aquest dia dedico la glosa als sants innocents. En parlo remarcant quant horrible és assassinar uns infants que no han fet cap mal. Recordo la condemna de Jesús: Ai de qui fa mal a un d’aquests petits, el meu Pare els contempla des del cel i abomina aquelles persones que els maltracten. Sigui a Betlem o aquí, sigui ahir o avui, i qui sigui qui els fa mal. Per desgràcia, els nostres dies estan plens de nens que pateixen i que moren injustament!

Però avui em fixo en la innocència com una virtut. Els nens i nenes neixen innocents. Són nets, com ho és l’aigua quan brolla d’una font. Charles Péguy pensant en la mort dels innocents va escriure que el Paradís s’omplí de moltes més flors que la terra quan esclata la primavera, el dia que el rei Herodes va fer matar els nens de la contrada on havia nascut Jesús. Per al poeta, autor del grandiós poema El misteri dels sants innocents, la innocència se l’ha adscriure al catàleg de les virtuts cardinals.

És en aquest aspecte en el que avui em fixo: en la virtut de la innocència com un atribut que podem adquirir quan ens fem grans. Jesús va dir que si no ens fem com nens no entrarem al cel. La innocència amb la que naixem, d’adults s’ha de conquerir perquè vivim en una societat que si badem ens fa malpensats, desconfiats, proclius a jutjar i a condemnar les persones i els esdeveniments, veient-ne més les ombres i la maldat que no pas els aspectes positius, tot i que sovint són escassos. I, en lloc de netejar el que és brut, ho embrutem més amb l’excusa que som realistes, que veiem les coses i la gent tal com són.

Allò que un dia em va dir en Lluís Hernández com una crítica m’agradaria que es pogués dir sempre de mi i de tothom, com una virtut: “Vas pel món amb un lliri a la mà”. ¿No era la màxima de Francesc d’Assís “On hi hagi guerra posa-hi pau”, semblant al consell de Jesús, “A qui et pren l’anorac dóna-li el jersei”?

No vol dir que no actuïs amb intel·ligència i sentit pràctic, sinó que no et guanyi la desconfiança i l’hàbit de malpensar.