24, dimarts / “Mutilació” de la plaça de Can Mariné?

M’assabento per la família Valls que l’Ajuntament ha decidit enderrocar els pòrtics de la plaça Xavier Valls, sense que prèviament els ho hagin comentat i, molt menys, demanat el parer. No cal que m’esforci a dir que quedo absolutament sorprès. Primer, perquè una obra d’autor, com aquesta, té uns drets que en protegeixen la seva conservació i inalterabilitat. En segon lloc, perquè els esmentats pòrtics formen part essencial del conjunt arquitectònic format per la plaça, la masia i l’estructura reticulada del pòrtic, que fa d’estoig del conjunt. En tercer lloc, perquè Can Mariné forma part de la història del barri, del qual n’és l’element més emblemàtic, no solament pel seu valor arquitectònic sinó perquè aconseguir la plaça va ser objecte d’una tenaç lluita del veïnat, la més llarga i la més important del barri.

I en quart lloc –per mi el valor més emotiu–, perquè aquesta plaça és l’obra a Santa Coloma que Xavier Valls, el pare del Pla Popular, va idear, dissenyar i dirigir amb més il·lusió. En puc donar testimoni perquè quan es va fer jo era regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament, i vam viure aquella etapa profundament compenetrats.  Vaig poder-me adonar de la il·lusió que li feia el projecte de Can Mariné. Per això la plaça du el seu nom. Ara ¿se li retallarà una part tan important? Fidel al principi de que una ciutat es transforma a base d’actuacions puntuals fortes, va pensar que monumentalitzant la plaça revaloritzava el barri.

Jo hauria esperat que la notícia fos que l’Ajuntament, fidel a l’esperit de Xavier Valls, hagués estudiat el projecte i l’hagués acabat. És dir: que hagués convertit els panys centrals  de l’estructura en el cortinatge verd, plantant la vegetació que hi ha d’anar, una actuació  que hauria fet de la humil plaça un saló espectacular. Dur endavant aquesta actuació podia ser una magnífica ocasió per reunir els veïns i fer-los descobrir el valor del monument i del seu autor, com també recordar els veïns que es van distingir en la lluita per guanyar la masia i la plaça, especialment els membres de l’Associació de Veïns i el rector de la parròquia, en Josep Catà. Una manera molt positiva de salvaguardar la memòria històrica.

Vull pensar que l’Ajuntament s’ho repensarà. I en tot cas, que prendrà la decisió després de sospesar molt bé què cal fer-hi, escoltant els veïns i la gent entesa, de manera que el que podria ser una actuació equivocada i lesiva esdevingui un model de participació ciutadana i de respecte al patrimoni arquitectònic.

……………..

FOTOS: 1,vista de la masia i la plaça, quan els veïns lluitaven per salvar-la; 2, la masia i l’estructura porticada, en el seu esplendor (encara, però, inacabada); 3, la porxada actualment, retallada i degradada, perduda la funció que li assignava l’arquitecte; i, 4, l’arquitecte Xavier Valls en la presentació del Pla Popular.